Cultura de Liangzhu

Jade bi de la cultura Liangzhu. L'objecte ritual és un símbol de la riquesa i el poder militar

La cultura de Liangzhu (xinès tradicional: 良渚文化, xinès simplificat: 良渚文化, pinyin: liángzhǔ wénhuà) (3400-2250 aEC) va ser l'última cultura del jade del neolític al delta del riu Iang-Tsé de la Xina. La seva àrea d'influència es va estendre des al voltant del Llac Tai al nord de Nanjing i Chang Jiang, fins a l'est de Xangai i el mar, i sud de Hangzhou. La cultura era molt estratificada, com els artefactes de jade, seda, ivori i laca que es van trobar exclusivament en els enterraments de l'elit, mentre que la ceràmica és més comú en les parcel·les d'enterrament dels individus més pobres. El lloc típic de Liangzhu va ser descobert al Comtat Yuhang, Zhejiang i inicialment excavat per Shi Xingeng el 1936.

Bibliografia

• Allan, Sarah (ed), The Formation of Chinese Civilization: An Archaeological Perspective, ISBN 0-300-09382-9
• Zhou Ying, "The Dawn of the Oriental Civilization: Liangzhu site and Liangzhu culture", ISBN 978-7-5085-1058-3, China Intercontinental Press, Beijing, 2007 (tant en xinès com anglès).

Enllaços externs

• China halla posibles manuscritos de casi 5.000 años de antigüedad. El País (12-7-2013). (castellà)